SECRETA TONADA
La gent com sempre
confondrà causa i efecte
... que si no dormia
no es parlava amb ningú
pensava, badava, escrivia
dormia , fumava, bevia
cardava
massa , gens o massa poc ...
que si patia d'un “mal lleig”
( tal vegada hi ha algun “ mal bonic?”)
i escoltes
indiferent els lladrucs d'uns i altres
i calles
calles perquè saps que ell marxà
de pura enyorança en adonar-se'n
que malgrat el mossec de l'anhel
foll anhel
d'apropar encisadores llunyanies
mai xiularia aquella tonada
secreta que il·lumina el món
Aquest algú que encarna aquí i allí
sense altra funció -sembla -
que la d'anar bavejant obvietats
(aquest babau omnipresent que a tots ens retrata)
dirà que ja es veia venir d'una hora lluny
que no anava bé ...
i tot això i allò altre o potser
- tot fent gala d'idèntica miopia -
desembeinarà el farcell dels afalacs
i ens voldrà persuadir que el desertor
- un paio ben normal -
era poc menys que un heroi
un lluitador insubornable
un poeta sense màcula
un déu entre els homes
vençut
per l'influx abominable d'un poder hostil
Pocs , ben pocs , abans de jutjar
gosaran mirar el món amb l'esguard del caigut
pocs s'endinsaran en la fondària que el subjugà
a fi de reviure des de dins vols i patacades
les aspres sotragades
d'una estrangeria irremeiable
Et mates i , al capdavall
uns i altres es fan un bon tip de riure :
et mates
i els amics ho celebren enriolats
omplint de merda el teu record